-
James Franck el 1925 -
Gustav Ludwig Hertz
Back تجربة فرانك-هرتز Arabic Вопыт Франка — Герца Byelorussian Franck-Hertz-Versuch German Franck–Hertz experiment English Experimento de Franck y Hertz Spanish Franck-Hertz esperimentua Basque آزمایش فرانک–هرتز Persian Franckin ja Hertzin koe Finnish Expérience de Franck et Hertz French ניסוי פרנק-הרץ HE
L'experiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975)[1][2] que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.[3] L'experiència es realitzà dins un tub de vidre on s'havia fet el buit i s'hi havia vaporitzat una gota de mercuri. Contra els àtoms de mercuri es llançaren electrons, produïts per emissió termoiònica i accelerats mitjançant una diferència de potencial, a altes velocitats. Contra el que calia esperar a partir de la teoria clàssica observaren només l'absorció de la seva energia cinètica per a determinats valors que es repetien de forma regular. Per aquesta investigació Franck i Hertz foren guardonats amb el Premi Nobel de Física el 1925.
- ↑ Franck, J.; Hertz, G.L «Über Zusammenstöße zwischen Elektronen und Molekülen des Quecksilberdampfes und die Ionisierungsspannung desselben» (en alemany). Verh. Dtsch. Phys. Ges., 16, 1914, pàg. 457-467.
- ↑ Franck, J.; Hertz, G.L «Über die Erregung der Quecksilberresonanzlinie 253,6 μμ durch Elektronenstöße» (en alemany). Verhandlungen der Deutschen Physikalischen Gesellschaft, 16, 1914, pàg. 512–517.
- ↑ «Experiment de Franck-Hertz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.